Aviat hauran passat dos anys de les darreres eleccions municipals i Abrera continua igual. Quan dic igual, vull dir mancada de projecte de futur. Aviat tornarem a sentir a parlar d'alternatives. Fa dos anys tothom parlava d'alternatives, i quan dic tothom dic tothom i m'incloc. Però, alternatives... a què? Les alternatives es plantejen quan ja existeix un projecte i es vol canviar, però ni fa dos anys, ni ara existeix un projecte per Abrera. Ningú actua pensant en com serà Abrera d'aquí deu anys, ningú planteja propostes pensant en Abrera d'aquí a quinze anys. Aquest és l'error més greu de la política abrerenca des de sempre, començant per la manca de visió de futur en la planificació urbanística. Abrera s'ha fet pensant en el present i no pensant en el futur. I malgrat saber-ho, seguim igual. Només així s'expliquen algunes de les barbaritats urbanístiques que trobem avui: una llar d'infants en una zona residencial, un institut en un passeig que hauria de ser un eix comercial, una biblioteca apartada del centre urbà, un casal de joves integrat en un macro edifici allunyat també del centre urbà... I això ja és difícil de solucionar. No hi ha hagut projecte des de fa anys, i ningú ha estat capaç de construïr un projecte per Abrera. Tot el que hem anat construïnt als programes electorals, totes les propostes que s'han fet i hem fet els qui hem participat d'alguna forma en les decisions que s'han près han estat intents d'arreglar una petita part d'una Abrera existent i que hem assumit com a equivocada en molts aspectes. Durant anys ens hem limitat a comfrontar petites idees, però no hem pensat que el que fa falta és un projecte. El projecte que necessita Abrera no sorgirà ni es construirà en una assemblea local de qualsevol dels partits polítics locals, simplement perquè constuïr un projecte per Abrera requereix de pluralitat d'idees, de debats, i sobretot necessitarà de l'oblit de les rivalitats existents fins ara, i dels vells prejudicis. Ja ho he dit algun cop. Si fins les darreres eleccions l'objectiu era acabar amb la majoria absoluta del PSC, aquest objectiu ja està assolit. Quedar-se anclat en la lluita contra un partit, o contra els qui han assumit la responsabilitat de governar juntament amb el PSC, no porta enlloc i no ajudarà a construïr un projecte per Abrera. És hora doncs de pensar en Abrera i construïr un projecte, de pensar l'Abrera que voldrem demà, però també la que voldrem tenir d'aquí deu, quinze, vint anys. Hem de saber que si no ho fem, repetirem els errors d'aquells qui van tenir la responsabilitat de construír Abrera des dels inicis de la democràcia, i d'aqui vint anys, haurem deixat el mateix problema que que ens hem trobat. I no estem aquí per deixar-ho tot igual, sino per canviar el que no funciona. És hora de construïr un projecte per Abrera, de pensar l'Abrera que volem i que voldrem. Aposto per començar a plantejar un projecte per Abrera i fer-ho des de l'esquerra. Faig una crida a la generositat, a oblidar les velles baralles, a deixar enrera el rencor entre persones i entre partits. Faig una crida a la gent d'esquerres d'Abrera a implicar-se activament en la construcció d'un projecte viable per Abrera. Ho podem fer, segur que sí. Cal la implicació de partits, gent del teixit associatiu, d'aquella ciutadania que tingui ganes de pensar en l'Abrera que vol per demà i per d'aquí vint anys, perquè l'Abrera del futur es comença a construïr avui. De les decisions d'avui depenen les decisions que s'hagin de prendre demà i demà passat. Sergi Santamaria Adan |